La del pobre Gregorio en la coneguda novel·la de Kafka que es transforma en escarabat, la del poeta romà Ovidi amb la seva obra èpica de la mitologia grega i romana, la de la simple eruga convertida a papallona... són els típics exemples que ens venen al cap quan es parla de metamorfosi.

Però n’hi ha unes que sovint tenen lloc en el nostre entorn quotidià i quasi no ens n’adonem. Quants cops hem vist cases velles, rònegues, amb balcons trencats, on el revestiment de la façana cau a trossos i les teules fan equilibris sobre les llates trencades de coberta...? Un bon dia veiem una bastida que amb la seva xarxa tapa aquella casa que tantes vegades havíem observat amb certa pena. Els dies passen i no veiem què hi fan, però pels sorolls diríem que és alguna cosa important… fins que arriba un dia, al cap d’uns mesos d’intriga, que es treu la bastida i apareix aquella casa transformada.

Resulta que hi ha hagut algú que, apreciant l’edifici antic, ha tingut prou sensibilitat com per respectar-lo i donar-li una segona vida. A més de reformar-lo i fer-lo bonic, l’ha posat al dia tenint en compte les noves necessitats, que són viure de manera respectuosa amb un mateix i amb el medi ambient. Això és un edifici sostenible i eficient… tan eficient que és capaç de produir l’energia que necessita.

Els millors habitatges neixen així. Aquesta és l’autèntica metamorfosi.