Si l'arquitectura fos fotògraf: Entrevista a Pol Viladoms
Sovint les disciplines es creuen i s'enriqueixen mutuament. I, fins i tot, es podria dir que es reprodueixen. Si l'arquitectura fos fotògraf, segurament el resultat més complet seria en Pol Viladoms (@polviladoms a Instagram). Al seu sensor mental capta, sense filtres, la visió i la formació arquitectònica amb una tècnica i composició acurada i atemporal. Les seves fotos són al llindar privilegiat entre la feina i el plaer, i fa el possible per capturar el millor angle, per terra, mar i aire. En aquesta entrevista descobrim les seves influències i ens obre les portes de casa seva, que és un fidel retrat del seu eclecticisme i estil.
Parla'ns de tu i del teu treball. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
El meu pare sempre ha estat un apassionat de la fotografia. He crescut envoltat de càmeres i tinc molts records de petit amb màquines a les mans. Quan vaig haver de triar uns estudis em vaig decantar per l'arquitectura perquè, en paraules literals del meu progenitor, "a una escola de foto no aprendràs res". Per sort, amb el temps he pogut barrejar arquitectura i fotografia i fer-ne la meva professió.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algun treball del qual et sentis especialment orgullós/a?
Com a arquitecte gaudeixo de l'oportunitat de poder visitar arquitectura i de fotografiar-la. Em reconec molt en la frase de J. Shulman, que deia: "per cada persona que visita una casa, 10.000 només en veuen les fotografies". Sento que sóc un privilegiat. Una altra cosa que em satisfà de la meva feina és poder canviar d'escenari sovint. La rutina de la no rutina. Se'm fa difícil quedar-me amb un treball concret. Com diu un amic meu: "no hi ha encàrrecs petits sinó oportunitats perdudes".
Com és el teu procés creatiu? Quines són les teves fonts d'inspiració? Alguna música especial mentre treballes?
La veritat és que treballo de manera força intuïtiva, sense regles preestablertes, em deixo portar pel lloc on estic. M'inspiren molts fotògrafs com ara Edward Burtynsky o Nadav Kander. Mentre treballo a l'estudi escolto sovint la ràdio. Mai em perdo "La Competència" (Òscar Dalmau i Òscar Andreu a RAC1).
"Una altra cosa que em satisfà de la meva feina és poder canviar d'escenari sovint. La rutina de la no rutina".
Color, llibre, pel·lícula i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
La conjura de los necios, de John Kennedy Toole.
Blade Runner, de Ridley Scott.
Give Up, de The Postal Service.
La teva casa reflecteix qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció... I si tens mascota, presenta'ns-la!
Totalment. Casa meva és un mash-up de coses una mica eclèctic, cadascuna amb la seva història que he recollit d'aquí i d'allà: un tros de marbre de Carrara, un Koinobori de 4 metres d'un mercat d'Osaka... tot barrejat amb altres objectes fetitxe de disseny com un aparador McIntosh de teca dels 60's, una ràdio Braun de Dieter Rams, una cadira Safari, etc. Ara mateix la casa encara fa olor de llenya.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i portar-te-la a casa, quin seria? Qualsevol cosa!
Vistes al mar!
Un "planazo" a casa sempre inclou...
Els amics, alguna cosa a la brasa a la terrassa i un gintònic.
Tens algun plat estrella?
La truita de patates! Em fascina com es pot fer tant amb tan poc.
Quin és el teu lloc favorit a la teva ciutat? I a l'estranger?
On visc, Gràcia. Un barri quasi sense cotxes, ple de botigues, bons llocs on fer un mos i comerços de proximitat. A l'estranger es fa difícil triar. Em decantaria per un dels darrers llocs que he visitat: Naoshima, una petita illa de Japó. Un paratge molt singular ple de museus i d'obres d'art enmig del paisatge. Imprescindible.
