Arrels Fundació amb el model Housing First per a reduïr el sensellarisme
Finlàndia ha reduït el sensellarisme en un 35% entre els anys 2008 i 2015 gràcies al treball conjunt en l’àmbit local i estatal i a una aposta dedicida pel model Housing First. La seva idea és tan senzilla com radical: donar a les persones que s’han quedat sense llar un habitatge permanent i tot el suport que necessiten. I la idea funciona: Finlàndia és l’únic país d’Europa on el nombre de persones sense llar disminueix any rere any.
La teva pròpia llar. El model Housing First i l’erradicació del sensellarisme a Finlàndia descriu aquest model detalladament. Aquest llibre, publicat per la Y-Foundation i traduït al català per Arrels Fundació, és un manual que exposa les bases del model finlandès, que pot servir de guia per encaminar les polítiques d’habitatge a casa nostra i que hem traduït al català. És una eina a disposició de les administracions públiques, de les entitats socials i del conjunt de la societat per mostrar que és possible fer front a la problemàtica del sensellarisme i que la millor manera és fer-ho amb l’habitatge digne i estable com a punt de partida. Es pot descarregar gratuitament aquí.
Què és el Housing First?
El Housing First és una filosofia d’eradicació del sensellarisme que va néixer als Estats Units a la dècada de 1990, i que entén l’accés a l’habitatge com l’inici des del qual una persona sense llar comença a reconstruir la seva vida. El model aborda l’atenció a les persones sense llar en un sentit més ampli, reconeixent i tenint en compte les diverses trajectòries vitals que poden conduir a la situació de no tenir una llar. Fa una aposta per començar a viure en un habitatge des de l’inici oferint suport social a la persona i es contraposa al model d’escala, en el qual una persona sense llar ha de passar diferents tipus d’allotjament temporal i anar complint determinades normatives com a condició prèvia per arribar a l’adjudicació de l’habitatge.
Segons el model Housing First, l’habitatge no ha de ser el premi que espera a una persona sense llar si aconsegueix refer la seva vida sinó més aviat la base des de la que tractarà de refer-la. La seva política radica en la idea de donar a les persones que s’han quedat sense llar un habitatge permanent, així com tot el suport necessari amb la llar com a punt de partida. S’entén que una llar dona independència, i que un cop una persona té garantida l’estabilitat que proporciona l’habitatge pot afrontar la resta de reptes, com podrien ser la recuperació de la salut, les addiccions, els traumes o la reconstrucció de la xarxa social. Partint d’aquesta base, els serveis de suport s’organitzen de tal manera que respecten l’autonomia de la persona resident, afavorint la seva participació en el procés.
En el Housing First –seguint l’exemple de Finlàndia–, els serveis de suport han hagut de reformular-se per tal que el diàleg i la interacció d’igual a igual siguin les vies per trobar solucions conjuntes als problemes de cada persona afectada. Finalment, es dona gran importància a la vida comunitària, entenent que el sentiment de pertinença a un entorn i un grup de persones pot ajudar molt al retorn a una vida satisfactòria.
La transició cap al nou model
1.325 persones van deixar de ser considerades sense llar. A partir del 2016, el model es va exportar a tot el país amb el Pla d’Acció per Prevenir el Sensellarisme a Finlàndia, batejat com a AUNE (2016 – 2019). Entre el 2015 i el 2019, la reducció va seguir en la mateixa línia amb un 32% més de descens.
La transició cap al Housing First ha requerit d’un gran pacte d’estat que tots els governs des d’aleshores han respectat, mantenint el suport al mateix principi independentment del color polític. Els ajuntaments, les entitats i els experts per experiència –persones que han experimentat personalment una forma o altra de sensellarisme–, han estat actors fonamentals en aquest model de treball cooperatiu.
L’objectiu de la traducció d’aquest manual és que esdevingui una eina de consulta per a municipis i entitats de casa nostra, i que el Housing First es converteixi en el model per eradicar el sensellarisme de manera estructural en tot el territori.
Avui en dia ja no queden pràcticament albergs d’allotjament temporal a Finlàndia. Un bon exemple és el de la capital: de 558 places que hi havia a Helsinki el 2008, l’any 2017 tan sols en quedaven 56 per afrontar situacions d’emergència. En canvi, el nombre d’habitatges protegits va passar de 552 a 1.309 en el mateix període. Ara són les unitats d’habitatge –algunes amb serveis de suport– l’eina principal per a que una persona deixi de ser sense llar.
La teva pròpia llar: El llibre com a marc referencial
La publicació A home of your own fa un recorregut a la història del Housing First, els seus principis fonamentals, aspectes d’implementació a escala pràctica i comparteix diversos testimonis, així com dades i referències per entendre les claus de l’èxit d’un model que està en expansió. L’objectiu de la traducció d’aquest manual és que esdevingui una eina de consulta per a municipis i entitats de casa nostra, i que el Housing First es converteixi en el model per eradicar el sensellarisme de manera estructural en tot el territori.
La teva pròpia llar recull diversos testimonis que s’han beneficiat del programa. És el cas d’aquest home de 58 anys que va perdre el seu pis l’any 2010 fruit d’una addicció i altres causes:
“Ara visc a un estudi de 36,5 metres quadrats de la unitat de Väinölä. No té ni punt de comparació amb els llocs on havia viscut fins ara. A cap d’ells m’havia sentit com a casa. A la unitat dels serveis socials t’imposaven una rutina: l’esmorzar, el dinar, el te de la tarda, el berenar i el sopar. A les residències de transició hi havia dormitoris comunitaris i tocs de queda. Ara que tinc el meu propi pis no he d’estar tot el dia alerta. És la meva llar.”
Segons la definició europea, una persona sense llar és qualsevol persona que no té un habitatge de propietat ni de lloguer. És a dir, en el pitjor dels casos, les persones sense llar dormen a la intempèrie, però moltes viuen temporalment amb els seus parents o amics. És el cas d’aquesta dona de 59 anys:
“Tot i que ja tenia un sostre, oficialment era una dona sense llar. Semblarà un detall sense importància, però allò va fer trontollar la meva vida. Era com si fos una ciutadana de segona, una deixalla social. Em sentia culpable i no parava de preguntar-me si podia haver fet les coses d’una altra manera. La societat tracta de forma especial a la gent sense llar. Si vas al banc i et pregunten la teva adreça, per exemple, la seva actitud canvia per complet si els doones un apartat de correus. No em sembla just. Per què estigmatitzar així a les persones sense llar, quan moltes d’elles no han pogut fer res per canviar la seva situació?”
Monapart amb Arrels Fundació: ningú dormint al carrer
Les xifres parlen per sí soles: hi ha més de 4.700 persones sense llar a Barcelona. 1.239 dormen al carrer. Durant aquest any, la fundació ha atès a més de 1.400 persones i dona allotjament a més de 200.
Des de 1987, Arrels Fundació orienta les persones que estan al carrer sobre què poden fer per millorar la seva situació i els expliquen els recursos que existeixen a la ciutat. Els hi proporcionen serveis útils, allotjament i atenció social i sanitària per cobrir les necessitats bàsiques de les persones més vulnerables, i hi fan un acompanyament estret en el seu itinerari personal cap a una situació el més autònoma possible.
La seva campanya #ningúdormintalcarrer, activa des de fa anys, és un dels seus moviments amb més repercussió mediàtica, i a Monapart no podíem quedar-ne al marge. És un tema que ens afecta de ple, a tots. Des de fa anys, Monapart Barcelona col·labora amb Arrels Fundació donant el 0.7% dels seus ingressos obtinguts en operacions de compravenda. T'animem a que hi col·laboris de qualsevol forma que sigui al teu abast: fent-te voluntari, fent-te soci, aportant un donatiu o simplement implicant-te si trobes algú dormint al ras i informant a Arrels a través de la seva AppLocalitzador. Tot suma!
