Le Creuset
La bona cuina depèn d’uns bons ingredients, i del bon art del cuiner, és clar, però com millor siguin els ingredients, millors seran els resultats. I a aquesta premissa s’ha cenyit Le Creuset des dels seus orígens el 1925, ja que amb el millor ferro, acer, ceràmica de gres i silicona produeix una de les bateries de cuina de ferro colat més fiables, de més qualitat i més durabilitat del mercat.
Un especialista en motllos (Armand Desaegher) i un especialista en esmalts (Octave Aubecq) es van conèixer en la Fira de Brussel·les de l’any 1924. Allà mateix van decidir fundar una empresa de fosa per a esmaltar utensilis de cuina. Dit i fet. L’any següent inauguraven la fàbrica de Le Creuset en la petita localitat francesa de Fresnoy-Le-Grand, on a dia d’avui encara es produeixen les peces seguint les tècniques artesanals i el procés primitiu de forja i fosa, i des d’allà es distribueixen a més de 60 països.
Una de les seves primeres peces és la cocotte, i continua sent el producte estrella de la casa, sobre tot en el seu color taronja volcànic tan característic i que representa la marca.
Però la gamma de productes és molt variada: olles, cassoles, marmites, plàteres, fondues... Així com la gamma de colors, que des d’un inici van relacionar Le Creuset amb els valors d’originalitat i innovació en un àmbit, la cuina, que fins llavors només havia primat la funcionalitat per damunt de tot.
Fora pors! Benvingut el color! Al taronja volcànic li segueixen el groc elisi, el gris granit, el crema, el xocolata, el festuc, els blaus i els kiwis satinats, el lavanda...
I en quan a gamma de productes, per què no crear una gamma en color torrat anomenada Spanish Pueblo? Fet.
Per què no crear una cocotte especial per a verdures anomenada Pumpkin pels consumidors americans? Fet.
I una anomenada Sukiyaki pels japonesos? Fet.
I un Tatin Dish pels francesos? Fet.
O un Karahi o un Balti pels indis? Fet.
I no ens oblidem dels italians... Els hi produïm una cassola especial pels risottos? Fet! Fet! Fet!
Cada peça de ferro colat és única, doncs es fa en el seu propi motllo de sorra que després de la fosa es destrueix.
Després passa a mans d’artesans (molts d’ells pertanyen a famílies que han treballat en la mateixa fàbrica durant generacions), qui les llimen, hi apliquen les capes d’esmalt i vigilen la darrera fase de vitrificació, clau per a donar al ferro colat la bellesa i la resistència característiques.
I a aquestes alçades, la pregunta del milió: Per què el ferro colat? Doncs perquè és el material més resistent i el que millor reten i reparteix el calor. A més, ja l’empraven els romans i si a sobre, mentre cuines, fas exercici. Què més vols?
