La recepta de la felicitat: Entrevista a Núria Giné
El món de la Núria (@alataula.catalanhomecooking a Instagram) gira, literalment, entorn a la cuina. Només la passió pel (bon) menjar i totes les experiències que l'envolten podien fer-la agafar un avió i tornar de Nova York 16 anys després, on hi treballava com a dissenyadora gràfica. Passar un dia al seu taller de cuina a Barcelona (alataula.com), que és casa seva, és un autèntic viatge sensorial on connectar el paladar, de manera natural, a les vivències, al cervell, i al cor. I és per això que mai la veuràs mesurant ingredients. La cuina, per ella, és més intuició i menys càlcul: és cultura, familia i tradició. Seiem a taula, i entre plats, ens parla de la seva vocació i projectes més recents.
Parla'ns de tu i del teu treball. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Jo sento que tinc moltes vocacions que s’entrecreuen i se sostenen entre elles, però específicament la vocació de la cuina em ve de les memòries familiars amb una profunda estimació per la cuina i l’acte de menjar. La cuina de la meva mare ens omplia la panxeta, i continua fent-ho, amb tots els nutrients necessaris, però també la ment, amb la il·lusió i les ganes de celebrar el plaer de menjar.
La decisió d’estudiar cuina, després d’anys de treballar com a dissenyadora gràfica a Nova York, em va venir al moment de començar a cuinar per la meva parella. Quan cuinava per mi m'adaptava als resultats, diguem que sobrevivia, però quan havia de fer-ho per algú altre, em va sorgir una necessitat vital d'aprendre, de retornar a aquelles memòries de menjars familiars.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algun treball del qual et sentis especialment orgullós/a?
M’encanta ensenyar, compartir els meus coneixements de cuina familiar, inspirar a cuinar més a casa, i estimar els ingredients que utilitzem. M'encanta connectar amb les persones i intercanviar experiències en la cuina o en la vida en general mentre cuinem tots junts. Cada classe de cuina és diferent, igual que cada persona, parella o nucli familiar que venen a la classe ho és. Per mi és molt important que no només aprenguin a fer determinats plats, tècniques, trucs, etc., sinó també que visquin un moment molt especial de connexió entre ells, i recordin aquesta experiència com un dia molt especial del seu viatge a Barcelona.
Em vaig sentir molt orgullosa quan el 2019 vaig rebre el Certificat d'Excel·lència de Tripadvisor. Fer feliç a totes les persones meravelloses que van reservar mig dia del seu viatge per cuinar amb mi i aprendre sobre la cuina catalana em fa molt i molt feliç a mi també.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les teves fonts d'inspiració? Alguna música especial mentre treballes?
Submergir-me, literalment, en una pila de llibres; gaudir de menjars familiars o amb amistats i menjars a restaurants; comprar al mercat i fer moltes preguntes; constants recerques per internet; viatjar amb curiositat; aprendre en cursos variats; hores i més hores de cuina per menjars del dia a dia tastats per la meva filla de nou anys (no sempre compartim el que ens agrada i algun nyap em cau…). Tot el que menciono, i més, forma part de la meva font d'inspiració i del meu procés creatiu.
Si estic creant una recepta, m’agrada escoltar música mooooolt relaxant. Una música que ompli el silenci, però que no destorbi la calma que necessito per crear. Puc estar escoltant des de música acústica fins a música amb sons de naturalesa que m'aporten molta calma.
Ah, per cert: quan cuino i no estic concentrada creant i escrivint una recepta, m’encanta escoltar podcasts. Actualment m’omplen aquests moments “Feel Better, Live More” with Dr Rangan Chatterjee. Em fa companyia, i m'inspira.
Color, llibre, pel·lícula i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
Ostres, que difícil escollir… Pel que fa als colors no escolliré perquè cada color té el seu matís que el fa molt especial i bonic.
Wild Swans: Three daughters of China, de la Jung Chang. Història real, personal, humana, i històrica.
Blue in the Face, de Wayne Wang i Paul Auster. Pel·lícula que va plantar la llavor del meu desig de viure a Nova York. El meu somni era viure a Brooklyn, però després de 16 anys mai hi vaig viure. C'est la vie!
Pel que fa al disc, suposo que he escoltat mooooltes vegades els Tribalistas…
La teva casa reflecteix qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe... I si tens mascota, presenta'ns-la!
Fa olor del menjar que cuino, predomina molt l'olor de ceba sofregida. M'encanta estar a la terrassa, i menjar-hi quan és primavera i fa solet. Els objectes decoratius que més m’agraden són les plantes i atresoro les eines de cuina. La nostra mascota fins ara ha estat l'Aina, la meva filla, ja, ja! Noooo, és broma… És la Naleta, una conilleta preciosa d’orelles llargues molt eficients per netejar la pols de les cantonades de la casa. És molt dolça i ens fa molt feliços! ;)
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i portar-te-la a casa, quin seria? Qualsevol cosa!
Una càmera professional per poder fer fotos gastronòmiques i retrats de qualitat.
Un "planazo" a casa sempre inclou...
Riure molt, bon menjar, i tornar a riure molt.
Tens algun plat estrella?
Cada plat té la seva oportunitat de ser gaudit depenent de la persona que el tasta. Hi ha gent que ha flipat amb el plat de mandonguilles amb sípia, i d’altres amb un plat amb salsa romesco i un vegetal de l'estació. De fet m'acaba de venir a la memòria una família de Chicago, de cinc filles amb la mare de noranta anys. Van venir per una classe de cuina i em van demanar que els hi fes una paella i per acompanyar vam fer, en porció tapa, un plat de cigrons amb espinacs a la catalana. A la mare li va agradar tant que li vaig donar un pot de vidre amb cigrons en conserva. S'ho va endur ben embolicat com si fos el seu gran tresor. A les filles no els hi va fer gens de gràcia perquè no està permès portar menjar als Estats Units, però suposo que és una de les coses bones de tenir noranta anys: passotisme absolut.
Quin és el teu lloc favorit a la teva ciutat? I a l'estranger?
Els Jardins de la Universitat de Barcelona, asseguda a un banc sota els arbres bevent orxata de La Valenciana.
Un lloc de Nova York no el mencionaré perquè també és casa per mi, però sí de Londres. Quan hi vaig viure per un any, m’encantava anar a un lloc que es diu Petersham Nurseries. És un Edèn on, casualment, hi serveixen menjar.
Alguna cosa que ens vulguis comentar i que no t'hem preguntat? Parla ara o calla per sempre!
Compartir el llegat d'una recepta de la meva àvia i acompanyar-la amb una recepta creada per mi, compartir coneixements, cuinar i menjar tots junts és el que fa que m'agradi tant fer les classes de cuina. Es crea un lligam especial amb les persones connectades per la vivència i per les receptes, que com a elements vius, seran interpretades de manera diferent, depenent de qui les cuini, evolucionant i construint noves memòries en nuclis familiars diversos.
Estic treballant en un llibre que serà un recull de receptes de la meva mare. Treballant en aquest projecte em sorprèn quantes memòries d'infantesa em vénen lligades als records de plats que la meva mare ens feia…
Gràcies i bon profit! :)
