Una càmera testimoni dels interiors més bonics: Entrevista a Stella Rotger
Fa soroll un arbre en caure si no hi ha ningú en el bosc per sentir-lo? Els habitatges bonics existeixen si no hi ha ningú que els retrati? Probablement sí, però no ens assabentaríem. Per sort tenim la càmera de la Stella Rotger, ment inquieta i fotògrafa d'interiors, arquitectures, paisatges, menjar, i totes aquestes coses que ens fan sentir tan bé. En el seu currículum trobem multitud de reportatges en revistes de decoració i interiorisme, i en el seu Instagram podem veure un catàleg de moments hygge que ens conviden a tancar els ulls i teletransportar-nos. En aquesta entrevista, la Stella ens parla del seu treball que, segons diu, li encanta. I a nosaltres també.
Parla’ns de tu i del teu treball. On va néixer la teva vocació?
Sóc la Stella Rotger, 45 anys, fotògrafa d’interiorisme, decoració, arquitectura i estil de viure. Nascuda al Vallès Oriental i ara visc a l’Alt Empordà. Vaig estudiar fotografia a l’Institut d’estudis fotogràfics de Barcelona (IEFC), i allà van saber despertar alguna cosa que tenia a dins però que no la veia clarament. He treballat per un munt de revistes de decoració, però els darrers anys publico mensualment a la revista El Mueble. També faig fotos per catàlegs de decoració, fotos per webs i xarxes socials d’arquitectes, interioristes… i per tothom que vulgui donar un plus al seu producte.
Què és el que més et satisfà de la teva feina?
Gaudir cada dia del que faig és un regal! Evidentment hi ha parts que m’encanten, com anar cada dia a cases diferents, indrets diferents, amb estilistes diferents, viatjar… i d’altres parts que no m’agraden tant, com les hores i dies d’ordinador que venen després de cada reportatge.
Algun treball del qual et sentis especialment orgullosa?
No tinc cap treball que vulgui destacar per sobre dels altres, però guardo bon record dels que aconsegueixo transmetre sensacions del lloc o de l’espai, no només la imatge gràfica que ja et ve donada quan fas clic!
Com és el teu procés creatiu? Quines són les teves fonts d’inspiració?
Intento no crear-me expectatives abans d’arribar a una casa. Jo sempre treballo amb llum natural. Trobar el moment del dia que més s’escau a cada part de la casa és important per crear el clima desitjat. No tinc cap font preferida per inspirar-me, tot i que durant molts anys em comprava revistes estrangeres de decoració i estil de viure, he de reconèixer que ara amb això de les xarxes, principalment Instagram, estic en un punt d’amor-odi.
Alguna música especial mentre treballes?
Quan he de retocar moltes hores seguides, la nit és un moment molt agraït perquè no sona el telèfon ni el timbre ni cap nena em reclama, i m’agrada molt escoltar el programa de ràdio La Competència, dels Òscars, en podcast. Arribo a escoltar 4 i 5 programes seguits! O potser més! De vegades penso que si tenen un registre dels oients online, deuen pensar que a l’Empordà hi ha alguna persona una mica trastocada amb tantes i tantes hores seguides de La Competència. Si retoco durant el dia, escolto de tot amb el Spotify, però els meus preferits últimament són Ferran Palau, Angus & Julia Stone, Ben Howard, José González, El Petit de Cal Eril…
Color, llibre, pel·lícula i disc favorits. Per aquest ordre!
El Color verd és un dels meus preferits, però crec que m’escau més dir que m’agraden tots els colors de la terra: el verd, el marró, el beige… amb totes les seves games.
Llibre preferit…. aix! Els últims anys he llegit ben poc, però guardo amb molt de carinyo un llibre que es diu ¡Eh, Petrel! Cuaderno de un navegante solitario, de Julio Villar (Editorial Juventud).
Pel·lícula, La lista de Schindler.
Disc… disc o LP? Sempre havia sigut molt de Bruce Springsteen, però Cat Stevens també està per allà en ment.
La teva casa reflecteix qui ets?
Sí! Fa 15 anys vam fer una gran rehabilitació. Encara no havien començat les obres i jo ja la veia acabada amb tots els detalls!
Explica’ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta’ns-la!
M’agrada que faci olor de net i airejat; a l’hivern m’encanten les espelmes de vainilla.
El meu racó preferit és a la terrassa, seure en una cadira amb una enorme tassa de cafè amb llet de civada. Sigui hivern o estiu.
Tinc una “alacena” antiga, de formes senzilles, de fusta natural que em va robar el cor només veure-la a través del vidre d’un aparador quan la botiga era tancada. Recordo haver fet cassoleta amb les mans per tapar la llum que em venia de fora … I vaig dir: “És aquesta!”.
També estic encantada amb la decisió d’haver pintat totes les parets amb calç i pigments naturals. És sa i preciós! I amb les aixetes del lavabo… Si mai em canvio de casa, vindran amb mi! I les làmpades de la meva amiga Catalina! I…
Havia col·leccionat pastilles de sabó, les tenia exposades a la banyera en un prestatge metàl·lic que era de la meva àvia, però un bon dia vaig decidir fer-los servir. Encara tinc sabons per anys!
Teníem des de fa un any un gat i una gata germans que els vam trobar abandonats. Es diuen Suís i Nata. La Nata va desparèixer sis dies, i en els dies de búsqueda, vam trobar a la Tokio, una siamesa de no dos mesos encara…. no la podíem pas deixar al carrer… i ara tenim tres gats! Sóc al·lèrgica al seu pèl, i no entren a casa, però estic encantada amb ells!
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i portar-te-la a casa, quin seria? Qualsevol cosa!
Un dormitori més! Per la meva filla adolescent que ja va necessitant el seu espai.
Un “planazo” a casa sempre inclou…
Amigues, vi negre i música!
Tens algun plat estrella?
Sempre m’agrada provar els risottos si estan a la carta. A casa, tot el que sigui fresc, bio, de proximitat i sense carn.
Quin és el teu lloc favorit a la teva ciutat? I a l’estranger?
Visc en un poble molt petit que té un carreró estret amb parets velles de pedra i arbres que sobresurten, on les fulles sempre ballen amb el vent.Al final hi ha un petit pont que m’encanta passar-hi per sota.
A l’estranger… Marroc, el sud de França… Però a Catalunya, el Parc Natural d’Aigües Tortes, amb aquelles muntanyes i llacs que són poderosos… i dormir en algun dels refugis de muntanya.
Alguna cosa que ens vulguis comentar i que no t’hem preguntat? Parla ara o calla per sempre!
Callar és una cosa que no se’m dóna massa bé, però amb els anys vaig millorant :-) Intentaré ser breu…
Un món millor és possible! Som-hi!
