#elpisetdelaroqueta
Per a bé o per a mal, estem en l'era de les xarxes socials. El meu treball m'obliga a utilitzar-les més enllà de la diversió i l'entreteniment, però de vegades el treball ens dóna una recompensa... Com descobrir gràcies al Jaime (@jaimecopon), el nostre community manager, aquests dos perfils: @MRElectrique i @palpalloques. Una parella que s'estava reformant un pis, i que estava compartint en les xarxes socials l'evolució de la reforma sota un mateix hashtag: #elpisetdelaroqueta.
Anem per parts. Qui són aquest parell? En Martí és un advocat sense pèls a la llengua, a qui coneixem per la seua activitat en xarxes socials, el seu bloc i sobre tot per ser l'autor del llibre Busca qui t'ha pegat. I Lluís, a qui vaig poder conèixer en persona, és un jove arquitecte que no es conforma amb la realitat del sector en l'actualitat, i que destil·la amor cap al patrimoni arquitectònic.
Ni Martí ni Lluís són originaris de València, però buscaven un refugi a la capital. I tenien una cosa molt clara: no volien comprar un habitatge de nova construcció, sino un amb història de la que aprofitar, reformar i embellir els seus elements d'origen. Això els va conduïr irremeiablement al centre de València, amb el foco posat gairebé sempre al mateix lloc: Ruzafa o Ciutat Vella. Però com aquesta parella sembla que mai va pels camins més obvis, van acabar trobant un habitatge preciós en un barri encantador, carregat d'història, i molt menys gentrificat: la Roqueta. Un barri amb façanes de principis de segle XX carregades de color, amb carrers completament xinesos, i amb el rebombori propi de l'activitat de la modernista estació del Nord. Ah, i possiblement, el sex shop més conegut de València, per a qui puga ser d'utilitat...
Aquest preciós habitatge està en un barri encantador i carregat d'història: la Roqueta. Molt menys gentrificat que Russafa o Ciutat Vella.
Lluís em va comentar que un dels requisits era que el pis tinguera paviment hidràulic. I vaja si el trobaren! Monapart encara no havia arribat a València, per això una agència del barri els hi va ensenyar esta joia de l'any 1925. A banda del paviment hidràulic, aquest pis compta amb sostres alts, peces de fusteria originals a les portes, i una cuina... Ai, quina cuina! El seu mobiliari d'alumini blau clar d'origen, del que han aprofitat la part alta i han combinat amb mobiliari d'Ikea, taulell retro i tiradors de llautó originals molt mid-century, és una de les coses que més me va flipar.
L'habitatge respira la pesonalitat d'aquesta parella pels quatre costats. Té esperit viatger, compromís polític i, sobretot, un marcat gust pel disseny. S'aposta clarament pel mobiliari i la decoració eclèctiques, llueixen il·lustracions escandinaves junt a mobiliari de consulta d'un metge jubilat i cartelleria que reflectix el nou País Valencià. En quant a l'obra -una miqueta traumàtica, vaig entreveure-, a banda de conservar els anomenats elements originals, la parella aposta per dos material gens cars, plens d'ànima i molt actuals, com són l'OSB i, sobretot, el policarbonat.
S'aposta clarament pel mobiliari i la decoració eclèctiques, llueixen il·lustracions escandinaves junt a mobiliari de consulta d'un metge jubilat i cartelleria que reflectix el nou País Valencià.
La reforma de #elpisetdelaroqueta ha canviat la distribució donant una dimensió nova a la casa, convertint el passadís original en una zona de servei que reunix bany i armaris i acaba en la cuina. Açò crea un espai obert que mostra tots els encants del pis en una distribució molt "catedralícia": nau central i "capelles" adossades. La capella principal (dormitori), on no crec que es vaja a donar misa però segur que moltes confessions, compta amb una de les peces més curioses del pis, una capçalera formada per dos calaixos de impremta. Nyàs!
Arriba el moment de (no) acabar l'article. Perquè quan hi vaig anar, la reforma de #elpisetdelaroqueta no estava acabada. Ni ho estarà mai, perquè la casa es veu viva, i més amb un arquitecte vivint en ella. Va ser precisament ell qui em va comentar que una vivenda es un ésser orgànic, que va evolucionant juntament amb els seus habitants... Així que aquesta història va per llaaaarg. La seguirem amb atenció a les xarxes socials: #elpisetdelaroqueta.
