A casa de la Carol Iborra
La Carol Iborra és una arquitecta d'espais amb personalitat pròpia. De la mateixa manera que geppetto, la Carol treballa d'artesana transformant els seus projectes en éssers anímics dotats d'un amor incondicional. Com a conseqüència, els seus dissenys reflecteixen parts d'ella mateixa i certament s'hi deixa el cor i l'ànima en la seva feina. Per això, la Carol és diferent i el seu univers conceptual ens resulta absolutament fantàstic.
Quedem al Poblenou, el primer poble del Maresme, en paraules de la mateixa Carol. És la segona vegada que ascendim pel muntacàrregues i curiosament sentim la mateixa expectació que el primer dia que vam ser a La Nau , la seva obra mestra. Ja sigui per la majestuositat de l'edifici industrial construït als anys 30, o bé perquè sabem el que ens espera un cop travessem l'enorme porta del rebedor, sentim les papallones a la panxa pròpies de les primeres vegades. Tímids, entrem a l'interior, o millor, l’interior ampli que tenim davant dels ulls, ens entra a nosaltres, ara bocabadats. I és que La Nau configura un habitatge de 430m2! Només dir-vos que amb la instal·lació de l'equip de música es van necessitar 42 metres de cable de so! “Vam haver d'aprendre de les mesures desorbitades” confessa la Carol.
Una llum cegadora penetra a través d'una enorme finestra de 4 metres d'alçada que atorga una ambientació, si més no, teatral.
Aquesta idea queda reforçada gràcies a la cortina que cau del sostre de l'entrada com si fos el teló que dóna la benvinguda a l'espectacle arquitectònic.
En el disseny de La Nau, la Carol ens explica que es va inspirar en l'estructura de la Kasbah de Tunez perquè el patró del mercat aràbic li permetia aconseguir un model de casa molt obert on el jardí es corresponia amb la sala d'estar i les zones privades naixien a partir d'un entramat de racons amagats.
D'aquesta manera, diferents ambients s'unien mitjançant un laberint de zones d'aigües. Pura poesia visual.
La cuina, una estructura d'obra sense mobles, és el cor de la vivenda i funciona com a bombeta que enlluerna tota la casa a la nit. “És com si fos la piscina del jardí” diu la Carol.
L'amplitud de l'espai també ofereix múltiples serveis i els racons es transformen per exemple en tallers de restauració improvisats, tallers de confecció, estudis, biblioteques on planificar viatges...
Segons el pare de la Carol es tracta de la “primera casa intel·ligent”, on també s'hi han gravat anuncis de televisió, i fins i tot, pel·lícules i sèries de televisió .
Per la Carol, la seva és una casa escultòrica que funciona com a mirall de sí mateixa. I la veritat es que La Nau ens explica moltes coses de la seva creadora. Si no hi visqués, la Carol s'imagina en una casa amb vistes al mar. Una llar on experimentar la grandesa de l'oceà i des d'on projectar l'esperit d'una persona infinitament original.
Fotografies de Jordi Miralles .
