A Barcelona existeix una convivència singular d'estils arquitectònics diferents. Tenim modernisme, romànic, neogòtic, neoclàssic, i tots els neos que se t'ocorrin. Fins i tot un d'aquests estils, el gòtic, ha donat nom a un barri.

I si mirem a l'interior dels habitatges, la gamma d'estils és tan àmplia com els seus habitants. Però si hi ha un estil que no passa de moda és el de l'interior d'aquest habitatge, tot en blanc i fusta. Si no fos pels electrodomèstics, seria difícil situar-se en una dècada o en un segle determinat.

Perquè si alguna cosa funciona, per a què canviar-ho?