Passió per les cases boniques

Monapart és una immobiliària especialitzada a vendre i llogar, de manera diferent, habitatges bonics, amb encant, especials i amb possibilitats. La seva cara visible de Monapart Tarragona és Victòria Martí, qui va a la recerca i captura de cases i pisos on ella viuria i els posa a l’abast d’un públic força específic, a cavall entre les agències convencionals i les de luxe.

Aquest mes de juny farà dos anys que l’arquitecta barcelonina Victòria Martí va decidir fer un gir a la seva vida. Havia passat deu anys a peu d’obra, treballant per a una gran constructora (amb la qual havia participat, entre molts altres projectes, en la construcció del centre penitenciari Mas d’Enric del Catllar), i en els darrers temps havia constatat que “no és sostenible no viure on treballes”. Ja instal·lada al Camp de Tarragona, i cansada d’anar amunt i avall, es va decidir a respondre un anunci de la immobiliària Monapart que buscava franquiciats al nostre territori.

Les meves cases són com els meus fills.

Des de llavors s’ha amarat de la filosofia de l’agència i se l’ha apropiat, fent que encaixi també amb el seu estudi d’arquitectura, La Casa Blanca (especialitzat en reformes d’interiors), de manera que els dos projectes s’alimenten mútuament. Així, aplica al seu dia a dia els tres mantres de Monapart: excel·lència, honestedat i humor, a la vegada que treballa per canviar la mala imatge que acostuma a tenir el negoci immobiliari, al qual no s’havia dedicat mai. “Ara les meves cases són com els meus fills”, assegura.

L’agència, en el cas de Tarragona, treballa amb habitatges a la zona que va des de Cambrils fins a Torredembarra, passant per Reus. En aquest sentit, i tornant als mantres, la Victòria busca l’excel·lència discriminant molt bé “en un mercat complicat i antic”, moltes vegades regint-se per un criteri molt personal, triant aquelles cases o pisos on podria arribar a viure. A més, Monapart demana treballar sempre en exclusiva amb el client, el propietari i venedor del pis (que es converteixen en monaparters), per poder oferir un servei que s’ajusti al màxim a les seves necessitats. Pel que fa a l’honestedat, la Victòria assegura que, quan li truquen per visitar un pis, “primer assenyalo els aspectes negatius: «Ja saps que és un quart sense ascensor?», per exemple. Les coses bones venen després”. Així, s’enorgulleix d’ensenyar sempre totes les cartes i ser transparent tant amb els clients com amb els compradors. I l’humor el posen en tot el que fan, amb detalls com ara enviar un ram de flors als propietaris quan fa un any que van vendre el pis. A més, tenen un web trencador on, a més de mostrar els pisos i les cases que tenen en cartera (un màxim de vint per zona), parlen de moltes altres coses del sector: notícies, tendències de decoració, arquitectura, empreses col·laboradores…

En aquest punt, la Victòria insisteix que a l’hora de presentar els habitatges al seu web “cal fer unes bones fotos, acompanyar-les d’un text emocional, una descripció acurada i detallada, sense enganys”. I és que les cases amb què treballa “són quatre parets, però a mi m’evoquen altres coses i, per tant, a l’hora de vendre-les o llogar-les, cal explicar també allò que no es veu però que l’habitatge desprèn”. A més, moltes vegades van més enllà i, juntament amb les fotografies, mostren també un render, és a dir, una simulació de com podria quedar una determinada estança reformada, o adjunten una proposta de plànol d’una possible reforma per millorar la distribució del pis o la casa. Així, aquelles persones a qui els costa imaginar-se com serà l’habitatge, un cop s’hi traslladin ho tindran una mica més fàcil. Fins i tot, si l’hi han demanat, la Victòria ha reformat algun pis abans de vendre’l, tot i que no és el més habitual.

Tal com diu ella mateixa, els habitatges monaparters “són bonics perquè els seus propietaris els tenen així”. “Es tracta de gent que tenen inquietuds i que no es conformen amb qualsevol cosa”, explica, “d’entre 25 i 60 anys, i amb un estil de vida que comença per sentir-se a gust a casa seva i que continua amb un notable interès pels viatges, l’alimentació o l’educació dels fills”. Són persones que han viscut moltes coses a casa seva i que tampoc volen vendre-la al primer que passi. Per això, en aquesta immobiliària han creat les immocions, càpsules de vídeo en què el propietari explica per què és important casa seva en l'aspecte emocional, buscant “una connexió amb el possible comprador”. De fet, “moltes vegades comprador i venedor s’assemblen força”, comenta la Victòria, “amb edats, famílies o professions similars”. Tot i això, reconeix que “la part de la negociació entre venedor i comprador és la que porto pitjor. No dormo!”.

Com a tret distintiu, la majoria de franquiciats de Monapart són persones amb un perfil tècnic: aparelladors, arquitectes, interioristes… “No som comercials”, remarca. “Venem confiança”, i per a ells “té molta més importància una bona recomanació que una venda”. A més, cap té un local a peu de carrer. “Abans tenia sentit disposar d’un establiment, però ara, amb Internet, els portals immobiliaris i les xarxes socials, no cal”, assegura. Així, desenvolupen la seva feina en espais de coworking com el que gestiona Tarragona Impulsa a Tabacalera, un fet que els dóna flexibilitat i també la possibilitat de teixir complicitats amb altres empreses i emprenedors.

A Monapart no som mers comercials, venem confiança. Per a nosaltres té molta més importància una bona recomanació que una venda.

En aquest sentit, una empresa de cosmètica natural del territori ha fet fotografies dels seus productes en un pis monapart, i la Victòria ha creat continguts per al web de l’agència parlant de botigues de mobles i decoració de la nostra zona o de companyies tarragonines innovadores. També s’ha implicat amb entitats com Tecletes, una associació de mares de Tarragona que organitza, entre altres, el Festival Minipop, amb el qual la immobiliària ha col·laborat en un taller infantil de dibuix (Monapart Tarragona en el Minipop 2017). I és que donen molta importància a les accions offline destinades a donar-se a conèixer i a fer marca, com ara bustiades en zones on creuen que hi pot haver pisos que compleixen les característiques necessàries per entrar a la seva cartera.

Costa, i més en els temps que corren, trobar persones com la Victòria que parlin tan apassionadament de la seva feina. Creu cegament en Monapart, un projecte cuinat a foc lent, i li brillen els ulls quan explica el que fa diferent la seva agència de les altres. Tenint en compte que tenen “fans”, diu, ella en podria ser la número u, una monaparter de soca-rel.