L'arquitectura de Bonet Castellana al Cap Salou, Tarragona

En els anys 50, el Cap Salou, cap geogràfic situat entre Salou i La Pineda de Tarragona, era un paradís verge, conegut també com la Menorca de la Costa Daurada, format per petites cales rocoses d’aigües turqueses, pins besant l’aigua, i juganeres dunes de sorra… Com descriu Josep Puig i Torné en el llibre Arquitectura del sol: “El cap Salou era un racó totalment feréstec … a cala Crancs, hi havia una petita cabana de troncs i la platgeta era un paradís. El fort impacte paisatgístic que s’albirava des del far, la barreja de suavitat i duresa de les vistes de la cala de la Font, amb les seves desaparegudes dunes i la cantelluda penya Tallada, combinats amb els fons del mont Caro i els Ports de Besseit, impressionava els visitants”.

A finals de la dècada dels 50 i a mitjans dels 60, un cop superada la post-guerra, amb una classe mitja treballadora en alça, es va iniciar una primera fase de promocions domèstiques en la costa catalana. L’any 1960, el cèlebre arquitecte Bonet Castellana rep l’encàrrec de la redacció del Pla Parcial i del Projecte d’urbanització Ntra. Sra. de Núria, gràcies al qual, va tenir l’oportunitat de projectar i construir una elevada quantitat d’edificis de caire tipològic divers, tan públic com privat. Què l’havia dut fins allà?

Antoni Bonet Castellana va néixer a Barcelona l’any 1913. Quan encara era estudiant d’arquitectura, va formar part del Gatcpac, i va ser deixeble de renombrats arquitectes com Le Corbusier, Josep Lluís Sert i Torres Clavé. Instal·lat a París, Bonet Castellana coneix els arquitectes argentins Jorge Ferrari i Juan Kurchan, amb els qui marxa a l’Argentina en esclatar la guerra civil. Va ser allà i amb ells, que Bonet Castellana projecta gran part de la seva obra i on plegats dissenyen la mítica cadira BKF, més coneguda com la cadira Butterfly, una icona imprescindible del mobiliari de disseny del segle XX i un dels millors exemples de la seva arquitectura pel que fa a la simplicitat de materials.

El llegat arquitectònic de Bonet Castellana és vast, amb edificis tan importants per l’arquitectura moderna com el Canòdrom de Barcelona (premi Fad 1963), la torre Urquinaona o la Ricarda, una casa d’estiueig ubicada en el Prat del Llobregat que és una icona d’avantguarda en l’època franquista, on la volta catalana dóna lloc a espais de gran profunditat i transparència.

Però centrant-nos en l’arquitectura de Bonet Castellana ubicada en el Cap Salou des de 1959 fins a 1964, dissenyada juntament amb Josep Puig Torné, trobem nombrosos complexes residencials:

L’any 1959, es va iniciar la construcció de la casa Rubió, un habitatge unifamiliar situat davant del mar i en l’abrupte terreny de cala Crancs. L’arquitecte situa la zona d’estar en la planta alta i els dormitoris en la planta més baixa, utilitzant els triangles per adaptar-se als espais aguts oferts pel terreny, i protegint les terrasses amb voladius, configurant-les com espais de transició entre l’exterior i l’interior. Amb tot, el conjunt de la casa s’adapta harmònicament a la topografia.

L’industrial José Luis Rubió Maestre, propietari de la casa i molt bon amic de Bonet Castellana, va ser uns dels artífexs del desenvolupament turístic del Cap Salou des de la seva posició influent en l’Ajuntament de Tarragona i el club esportiu Nàstic.

L’any 1960, es van construir els apartaments Xipre, en el carrer de la Punta del Cavall. Cada un dels elements d’aquest projecte se situa en la cota natural atorgada per l’accidentat terreny, i les diferents unitats es distribueixen per la parcel·la de manera que totes estan ben orientades, no es fan ombra, i no es tapen les vistes.

L’any 1961, s’aixequen els apartaments Madrid, també en el carrer de la Punta del Cavall. És un edifici de 25 unitats d’apartaments que parteixen d’una unitat formal que es repeteix 6 vegades. Els habitatges es van esgraonant de manera natural al desnivell del pendent, i cada dues crugies es produeix un esglaonament i una canvi de pla de la façana. En la secció s’entén molt clarament com s’adapta cada habitatge al desnivell del terreny. L’accés tant a la planta més elevada con a la més baixa, es realitza pel nivell intermig. La façana que dóna al carrer, on se situa l’aparcament, és opaca i pesada, mentre la façana que dóna a mar, es transparent, amb balcons i finestrals.

El mateix any 1961, s’inicia la construcció dels apartaments Cala Vinya, situats en la Carretera de la Costa. És un gran complex de 90 apartaments d’una sola habitació. Les edificacions són de poca alçada i es desplacen lleugerament les unes de les altres en forma de ziga-zaga. La part central, més deprimida, es reserva a l’aparcament, diferenciant així el trànsit rodat del de vianants. La part central, més dil·latada, es reserva a la piscina.

També l’any 1961, veuen la llum els apartaments Reus del carrer de la Punta del Cavall. De planta quadrada i units a través d’unes passeres que es van esglaonant tot adaptant-se al terreny, s’agrupen en 3 blocs independents, cada un dividit en 4 unitats amb 4 pisos i 4 dúplex cada un.

El mateix any, s’aixeca la casa Van der Veeken, en el carrer de la Punta del Cavall. Aquí el triangle s’eleva sobre el terreny inclinat on s’assenta. Desgraciadament, després de la “rehabilitació” feta pels nous propietaris, l’obra de Bonet Castellana ha desaparegut.

Aquest triangle tan característic de l’arquitectura de Bonet Castellana, emprat per a paliar els desnivells del terreny, el tornem a veure en el que avui dia és el centre cívic Els Triangles, en la platja de Cala Crancs.

L’any 1964 es va aixecar la Torre Itàlia, situada en el punt més elevat del Cap Salou, lluny de les platges i de les vistes al mar. Segurament, això va motivar Bonet Castellana a projectar un edifici d’alçada considerable.

Quins trets comuns podem observar de l’arquitectura de Bonet Castellana a partir d’aquests exemples? Veiem que l’arquitecte va experimentar en cada projecte sobre la manera de situar-se en el paisatge, en la topografia, ja fos mitjançant la retícula, el triangle o la repetició. La majoria dels seus edificis passen desapercebuts, doncs era conscient de la inconveniència de desvirtuar la riquesa paisatgística dels paratges de Salou que ell tan estimava.

A Monapart Tarragona sabem apreciar el alt valor arquitectònic d'aquests habitatges d'autor, i pensem que aquest llegat dels arquitectes Bonet Castellana i Puig Torner s'ha de preservar i cuidar.