Interiors amb funcionalitat i molt bon gust: Entrevista a Maite Prats

Què és el més important a l'hora de dissenyar un habitatge? Per a la Maite, la clau està en trobar una bona distribució de l'espai. Tota la resta –que no és poc– ve després: les instal·lacions, els acabats, el mobiliari… I qui diu habitatge, diu tota mena d'interiors. Des del seu estudi a Banyoles, Girona, Maite i el seu equip dissenyen cases, hotels, escoles de música i dansa, o qualsevol altre projecte que busqui uns espais amables, funcionals i visualment impecables. En aquesta entrevista descobrim com treballa l'arquitecta d'interiors Maite Prats.

Parla’ns de tu i del teu treball. On va néixer la teva vocació? 

Suposo que més que tenir vocació va ser un procés de descoberta… Sempre m’ha agradat l’arquitectura, el disseny, la moda, la fotografia, la pintura… Em vaig decantar per l’arquitectura d’interior, i me’n vaig enamorar. Més tard al màster d’arquitectura efímera d’Elisava ja no vaig tenir cap dubte de quina era la meva vocació. La veritat és que em va agafar molt fort! I encara em dura! M’encanta la meva feina i em passen les hores volant. Reconec que a vegades m’han de fer baixar del meu núvol particular… 

I ara mateix, doncs molt contenta de treballar des del meu estudi amb un magnífic equip en projectes cada vegada més engrescadors.

Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algun treball del qual et sentís especialment orgullosa?

Em sento orgullosa de molts projectes, tots els mimem amb la mateixa cura. Cada projecte és un món per descobrir i per fer brillar. Però és una feina que, tot i que dóna moltes satisfaccions, és molt dura. En part per la manera que treballem. Som molt exigents i això fa que et puguis sentir orgullosa dels projectes, però el dia a dia no té res a veure amb la imatge frívola que es pot tenir del món de l’interiorisme. Necessita molta dedicació, no es tracta només de fer un bon projecte sinó que l’obra estigui ben executada, i aquesta és una part de la feina molt exigent… Al final, però, és una satisfacció veure que ho hem aconseguit i que el client està content.

Ara hem acabat un projecte d’una escola de música i dansa i estem molt satisfets del resultat. 

Com és el teu procés creatiu? Quines són les teves fons d’inspiració?

El procés creatiu comença per escoltar atentament el programa de necessitats del client, trepitjar l’espai i amarar-se de les sensacions que dóna. Busquem la manera de donar aire, vistes, perspectives, llum, comunicació entre tots els espais, ordre…. i això ho transmetem a tots els projectes. 

Sempre investiguem abans de fer res. Abans de distribuir necessitem posar-nos al dia, anar una mica més enllà, resoldre. Per això és tan satisfactori trobar una bona distribució, crec que és la part més important del projecte. Quan distribuïm els espais sempre hi ha un fil conductor, no hi ha res gratuït, tot té un perquè, una finalitat. Quan dissenyem l’espai ja pensem en els materials, ja imaginem l’espai… va tot lligat. Una vegada tenim quadrada la distribució continuem amb les seccions i els alçats i aquí és quan comencem a treballar el volum i no parem fins que no hem resolt cada espai, cada racó. Finalment fem una presentació amb vistes 3D i imatges per poder explicar bé al client el que volem transmetre.

Alguna música especial metres treballes?

Al llarg de tot aquest procés creatiu la música sempre hi és present. La meva amiga Mariana, a banda d’una gran Arquitecta, és la DJ resident de l’estudi! Sap trobar la música adequada per cada moment!

M’encanta la meva feina i em passen les hores volant. Reconec que a vegades m’han de fer baixar del meu núvol particular…

Color, llibre, pel·lícula i disc favorits, per aquest ordre!

No puc dir cap color en concret, depenent de la situació crec que és millor un o altre, també depèn del lloc, el moment…, he après a no dir no a cap color. Ara… els que em coneixen segur que em posarien al calaix del gris!

Ara estic llegint una preciosa biografia de la pintora mexicana Frida Kahlo il·lustrada amb les imatges de Maria Hesse (editorial Lumen), malgrat en general sóc més de dibuixar que de llegir. 

Pel·lícula… El Cisne Negro, per exemple.

Música… Cigarettes After Sex, Ferran Palau… M’encanten. 

La teva casa reflecteix qui ets? Explica’ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si altresores alguna col·lecció…

Sí, casa meva reflecteix com sóc. És una casa entre mitgeres però els espais són oberts, sostres alts, dobles espais, amb comunicació a l‘exterior, amb molt de verd, amb ordre i amb olor de net.

Tots els materials són nobles, fusta, pedra i això fa que es respiri bé, ganes de ser-hi. Tinc una passió amb els espais que han tingut història, recuperar els materials, la seva arquitectura, m’encanta veure el sostre amb els revoltons de rajola pintats que donen textura. Depèn de com li dóna la llum té diferents dibuixos… em fa feliç! 

El meu racó favorit de la casa és a la sala d’estar, on hi ha una vista interior-exterior molt bona… hi ha la butaca fantàstica dels Eames, amb la seva pell i fusta natural, amb la seva forma orgànica, envoltada amb les plantes d’exterior, una làmpada comprada a un antiquari amb molta història i una guitarra al darrere. Aquest racó em fa feliç, per la seva llum, transparència i els objectes. 

Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i portar-te-la a casa, quin seria? Qualsevol cosa!

Compraria temps, hores… per poder arribar a tot… per poder estar més amb els meus. 

Un planazo a casa sempre inclou?

Bons amics, bona música i un bon vi. 

Tens algun plat estrella?

Viuria d’amanides i bons formatges. 

Quin és el teu lloc favorit a la teva ciutat? i a l’estranger?

Visc a Banyoles, i passejar per l’estany és un lloc màgic, el reflex de l’aigua, el cel, els arbres…. les pesqueres, els canvis de colors, les olors que et sorprenen depenent de l’hora del dia… és preciós… 

A l’estranger… quan podem fem alguna escapada en família. No hi ha res millor per desconnectar del dia a dia i a nivell professional és molt inspirador. Estic enamorada d’Amsterdam i Copenhaguen. Tinc bons records de cada racó.

Alguna cosa que ens vulguis comentar que no t’hem preguntat? Parla ara o calla per sempre!

Tinc molta sort de tenir la família que tinc i l’equip que formem a l’estudi. Gràcies a tots ells sóc qui sóc i com sóc.