La nova domesticitat

Fa un parell de setmanes vaig llegir a La Vanguardia una columna de la Joana Bonet sobre la nova domesticitat, definida com un moviment “exento de prejuicios de género que considera los arts & crafts como una metáfora de las redes sociales y el hogar como un concepto dinámico”. La llar com un concepte dinàmic… Aquesta primera idea em va acompanyar tot el camí de tornada a casa i no m’ha abandonat des de llavors. MONAPART hi té moltíssim a veure amb aquesta obsessió. Com es pot entendre la llar si no és d’una forma dinàmica? Un canvia cada dia, a cada minut, amb cada experiència. Com no ha de reflectir això l’entorn més íntim? A casa hi tens el que més t’agrada, records que estimes, objectes que t’acompanyen, secrets als calaixos o estampats en diaris, fotografies, tot impregnat del teu olor, dels teus colors... 

Qui no ha anat a casa d’un amic per primer cop i ha descobert coses insospitades d’aquella persona? O quan vas a casa d’uns coneguts i sembla que entris a casa dels teus avis? De sobte hi veus traces d’aquella vellesa en les seves cares, en els seus gests, i llavors ho entens tot. La casa no enganya... 

En quan al moviment DIY (do it yourself), el nou paradigma hi té molt de contenció, de recolliment, de recuperar i renovar la mirada endins i de gaudir amb un mateix i de la llar d’una forma molt primitiva i autèntica. El famós back to basics. Darrerament se’n parla molt del handmade, fins i tot he vist homes fent mitja i ganxet! La moda i les seves passions efervescents també en parlen de tot això, però en el mateix moment de fer-ho el seu discurs ja és mort. Anem més enllà, parlem d’una nova mirada sobre l’univers domèstic que és la que proposa MONAPART. Quan tastes aquesta nova autenticitat ja no hi ha volta de full. Aviat complirem un mes de vida, i una petita comunitat ja ha entès la nostra sintonia, però ens sabem molts. Només cal seguir tocant...