Les cases de l’Onyar: ànima de Girona
Monapart Girona us convida a un passeig retrospectiu, des del s. XV a l’actualitat, per la cara més reconeguda (i fotografiada!) de Girona: les cases de l'Onyar.
A Girona tenim la sort de comptar, entre d’altres encants, amb un conjunt arquitectònic que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: les cases de l’Onyar. Constitueixen una de les visions més tradicionals de la ciutat.
No crec que hi hagi ningú que pensi en Girona i no li vingui al cap la imatge icònica de les cases de colors sobre el riu Onyar.
Ens passaríem hores mirant des d’una banda del riu a l’altra, observant que cada casa és diferent però que, precisament, el que les uneix és la diversitat de colors de les seves façanes. Aquesta paleta de colors, tot i que pot semblar aleatòria, va ser ben estudiada per un parell d’artistes de la ciutat.
Una mica d’història
En el segle XV, al carrer Argenteria (la coneguda Rambla) no hi havia cases i el nivell de circulació era de més de 4 metres per sota el nivell actual. Les primeres cases que s’hi van començar a construir eren dels pescadors, que es trobaven a prop de la muralla, a tocar del riu. La muralla medieval es va construir sobre el sorral del riu al segle XIV. Al segle XVI es van començar a construir les primeres cases sobre la muralla i aquesta va anar quedant integrada al seu interior. De manera espontània i continuada, van anar apareixent edificis a la banda oest de la Rambla, construïts com a reedificacions de les antigues construccions sobre la muralla, bàsicament realitzades durant el segle passat. Van anar creixent en alçada i incorporant volades, sobretot des del segle XIX, que van donar com a resultat un conjunt força divers. Abans d’enderrocar les muralles, la zona era considerada de les més degradades.
L’any 1982, el pla de la Generalitat per renovar els nuclis antics de Catalunya va situar la ciutat de Girona en un lloc preferent, i això va permetre fer la històrica actuació de les façanes del riu, refent l’estructura de les cases i repintant-ne totes les façanes, recuperant, alhora, els colors originals. La intervenció no va ser només superficial, sinó que es va realitzar en els volums que es trobaven amuntegats, amb teulats d’uralita, coberts de fusta, safareigs, comunes, galeries, totes amb mancances higièniques, estructurals, de comfort...
Els arquitectes gironins Josep Fuses i Joan Maria Viader van ser els encarregats de dirigir la rehabilitació, mentre que els artistes Enric Ansesa i Jaume Faixó van dur a terme el treball que va definir l’ordenació cromàtica de les cases a través de la carta de colors del Barri Vell. L'any 2010, les façanes de les cases del sector del Pont de Sant Agustí van ser rehabilitades, intervenint sobre cobertes, façanes del riu -modificant-ne lleugerament el color original-, i millorant els serveis higiènics.
Les façanes són els elements interessants que mostren l'evolució d’aquestes cases, que presenten diferents volums que es van construir volant sobre el riu, de crugies estretes que no segueixen la mateixa alineació. Les obertures són de mida i forma diversa, tot i que hi predominen les horitzontals i el buit sobre el ple, amb uns muntants cada 70 ó 80 cm, tancaments de fusta i vidre, i persianes enrotllables.
L’estudi dels colors va partir dels existents en les cases del riu i del Barri Vell en general, que es van sintetitzar en 32 colors, derivats bàsicament de les terres naturals. Aquests també són colors que es poden observar en pobles de l’entorn de Girona. Com que no existia al mercat una carta de colors comercial que s’adaptés a l’estudiada, i davant la impossibilitat d´utilitzar tècniques tradicionals (pintura a la cola) amb poca garantia de conservació, s’optà per fabricar una carta de colors pròpia, amb pintures acríliques d’una resistència a la intempèrie més elevada.
Els colors que defineixen la paleta cromàtica per a les façanes tenen noms tan bonics com: Roig Anglès, Terra de Camp, Terra d´Itàlia, Rosat de l´Albera, Ocre Tallat, Terra d´Escudella fosc, Ocre de Cadira, Ocre de Fang, Terra d´Escudella clar, Blanc Vell, Gris de Boira, Ocre de Sac, Verd de Llècol, Cendra, Cendra d´Església, Verd de Campament, Verd de Noucents, Blau de Costa, Roig Puzzuoli, Ocre Indi, Havana Fosc, Verd Cadaqués, Verd d´Ombra, Verd d´Alzina, Blau Neutre, Blau Vell, Verd de Crom fosc, Gris de Payne, Terrós de Van Dick, Verd de Cacera, Oliva Profund...
Una de les cases més destacades de l'Onyar, i l'única que està oberta al públic, és la Casa Masó, natal de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí. Situada al número 29 del carrer Ballesteries és una de les obres més importants de la seva arquitectura i es converteix en un símbol del Noucentisme a Girona. És el resultat de la unió de quatre cases que va anar adquirint la família entre el segle XIX i principis del XX. Per la façana de l'Onyar s'identifica pel seu color blanc, que destaca sobre la resta. La casa s’ha conservat amb el mobiliari i la decoració de l’època noucentista, i ofereix unes vistes inèdites de la ciutat. Visita molt recomanable!
La vista de les façanes des de qualsevol dels ponts és molt interessant, perquè canvia la intensitat dels seus colors en funció del sol: al matí s’il·luminen les cases de la banda oest del riu, que passen a l’ombra quan a la tarda toca el sol de ple a l’altra banda. Una de les imatges més curioses es pot trobar en un dia de boira, quan amb prou feines es distingeixen les cases del riu però allà al fons, al capdamunt d’elles i per sobre la boira, treuen el cap el campanar de Sant Fèlix i la catedral.
Gràcies a la recuperació del Barri Vell com a centre de l’activitat comercial i turística, la imatge de les façanes de colors s’ha consolidat arreu com un dels atractius més coneguts de la capital gironina. S’han convertit en la cara publicitària de la ciutat. De fet, segur que no trobaríem cap dia al llarg de l’any -per fosc, trist, i gris que sigui- que no hi hagi algú fent la foto des d’algun pont!
