Hi pot haver diverses raons perquè un despatx d'arquitectura es digui b-Architecture i projecti una unitat de disseny residencial anomenada b-House. La meva falta de curiositat per aquestes qüestions m'evita preguntar i assabentar-me dels motius reals que hi ha darrera els noms que les persones posen als seus fills, als seus gossos, a les seves empreses. O potser es deu al meu interès per fabular o deduir o construir les meves pròpies realitats, sovint perquè la realitat és a vegades decebedora. Així, vull pensar que b-Architecture –sigues arquitectura– i b-House –sigues casa– suggereixen una invitació a convertir-nos en allò que ens allotjarà i en la tècnica que ho farà possible com a element edificat i real. Ser casa i ser arquitectura potser són les metàfores que expliquen la comunió necessària i exigible a qui vulgui participar de manera activa en la concepció i en el disseny de la seva pròpia llar. Els que en algun moment de les nostres vides ens hem lliurat al procés de pensar un lloc, sabem que no hi ha escapatòria quan l'ambició és gran i l'aspiració alta. Sigues casa, amic meu.